Archive for Desembre de 2009

Qui és qui?

13 Desembre, 2009

Aprofitant que heu començat la lectura de Naves negras ante Troya, esbrineu la identitat dels cuatre persontages de les dues següent imatges d’obres de Rubens, especialment els femenins, que estàn acompanyats per un atribut clarificador:


I qui és este altre personatge també mencionat a classe:
En quina ciutat podem trobar  l’escultura

de la segona imatge del mateix personatge?

Hi haurà premi per al primer que aporte la resposta.

Ζέφυρος

12 Desembre, 2009

Recordeu a Cèfir? També anomenat céfiro en castellà, i zéphyr en francès, i zefiro en italià, i zephyr en anglès i alemà. Recordeu també les anotacions d’etimologia i sabreu per què. Ací teniu les claus que ens donen els diccionaris.

Céfiro.
Según el Diccionario de la Real Academia Española: (Del lat. zephyrus, y este del gr. ζέφυρος). 1. m. Poniente (viento). 2. m. poét. Viento suave y apacible.

Céfiro (en griego Ζέφυρος Zéphyros).
Según la mitología helénica, era el dios del viento del oeste, hijo de Astreo y de Eos. Céfiro era el más suave de todos y se le conocía como el viento fructificador, mensajero de la primavera. Se creía que vivía en una cueva de Tracia.

1- Céfiro y Flora, Bouguereau.  2- Luca Giordano, Bóveda Casón del Buen Retiro

                                                                                                         3-Céfiro, Museo del Prado                          

4- Céfiro llevando a Psique    

   5- Céfiro, Cloris y Flora.

En La Primavera, Botticelli.

                                                         6- Detalle

  

7- Nacimiento de Afrodita, Boticelli.                              8- Detalle de Céfiro y Aura

Repasem grec

12 Desembre, 2009

Vos adjunte un enllaç amb una presentació de diapositives d’un company que m’agradat i vos serà util:

Dédalo e Ícaro

12 Desembre, 2009

Ací teniu un powerpoint amb les imatges d’estos personatges mitològics que vam mencionar a classe. Espere que vos agraden.

O fortuna

11 Desembre, 2009

El vostre professor de música, José Goterris, ens ha demanat al departament de clàssiques que us animem a cantar en llatí, llengua original de l’obra que heu de preparar pròximament a classe. Ens agradaria molt que l’escoltàreu i que, després d’haver-vos familiaritzat amb la lletra i la pronúncia, la practicàrem un d’aquestos dies a l’aula. És una molt bona idea del vostre professor al qual agraïm que ens haja ajudat, amb aquesta activitat , a fer-vos veure i entendre la utilitat d’ una llengua morta que , per ara, està molt viva.

O Fortuna,velut Luna

statu variabilis,

semper crescis

aut decrescis;

vita detestabilis

nunc obdurat

et tunc curat

ludo mentis aciem,

egestatem,

potestamem

dissolvit ut glaciem.

Sors immanis

et inanis,

rota tu volubilis,

status malus,

vana salus

semper dissolubilis,

obumbrata

et velata

michi quoque niteris;

nunc per ludum

dorsum nudum

fero tui sceleris.

Sors salutis

et virtutis

michi nunc contraria

est affectus

et defectus

semper in angaria.

Hac in hora

sine nora

cordum pulsum tangite;

quod per sortem

sternit fortem,

mecum omnes plangite!

Oh Fortuna,variable como la Luna

como ella creces sin cesar

o desapareces.

¡Vida detestable!

Un día, jugando,

entristeces a los débiles sentidos,

para llenarles de satisfacción

al día siguiente.

La pobreza y el poder

se derriten como el hielo.

ante tu presencia.

Destino monstruoso

y vacío,

una rueda girando es lo que eres,

si está mal colocada

la salud es vana,

siempre puede ser disuelta,

eclipsada

y velada;

me atormentas también

en la mesa de juego;

mi desnudez regresa

me la trajo tu maldad.

El destino de la salud

y de la virtud

está en contra mía,

es atacado

y destruido

siempre en tu servicio.

En esta hora

sin demora

toquen las cuerdas del corazón;

el destino

derrumba al hombre fuerte

que llora conmigo por tu villanía.